LA XULA DE VACARISSES
NOTES HISTÒRIQUES
El nom de Vacarisses, que els antics documents escriuen Vacharizas o Vachericias, sembla provenir d´un topònim derivat de Vacca o Vacha, és a dir, "lloc de vaques". Els topònims d´animals domèstics són molt comuns al nostre país, recordem només el veí de Viladecavalls, o en un altre indret Porquerisses, de formació semblant al de Vacarisses.
Les característiques de la nostra vaca són les següents:
PES: 17 kg.
ALÇADA: 1´65 cm
DATA D´INAUGURACIÓ: 26 de juliol de 1992
COSTRUIDA PER: Taller el Drac Petit de Terrassa.
ÉS PROPIETAT: Del municipi de Vacarisses.
MATERIALS: Cartró i resina epoxi. Estructura de fusta segons mides.
VESTUARI: La tapisseria i els brodats són obra de Conxita Font.
Una mica de llegenda, festa i tradició...
Una mica de llegenda, festa i tradició...
Des de l'any 2008, els portadors dels gegants i la Vaca de Vacarisses van decidir revifar la festa major petita prenent com a punt de partida un relat llegendari que té per protagonista la figura de la vaca, l'animal que dóna nom al poble i que, des del 1992, a través d'una figura festiva anomenada la Vaca "xula", n'és un dels seus símbols més emblemàtics.
Així, cada 26 de maig, dia de festa local, i el cap de setmana més proper, Vacarisses celebra la seva Baixada i Vetlla de la Vaca, una celebració que combina la recreació llegendària amb un àpat col·lectiu multitudinari.
La llegenda del Castell de Vacarisses i la Vaca
La llegenda explica que a principis del segle XVIII, al Castell de Vacarisses hi vivia un senyor de nom Llopis Amat que tenia moltes propietats: tot allò que des d’allà es divisava (terres, pous, arbres i cases) era seu. Eren temps de penúries, la sequera assolava la comarca i el poble de Vacarisses passava gana. I, tanmateix, el senyor del Castell vivia en l'opulència.
Un dia, un noi del poble es va posar davant del Castell del senyor Llopis Amat, i entonà la següent tonada:
Quan vindrà el dia en què l'home
valgui més que pous i cases,
més que les terres més bones,
més que les plantes i els arbres.
Quan vindrà el dia en què a l'home
no se'l pesi amb les balances.
El senyor, en oir el noi cantar, va sentir tanta tristor que no va sortir del Castell fins passades trenta-sis llunes plenes. Passat aquest temps, el senyor reuní tot el poble davant de la porta principal del Castell i va fer la promesa que tant ell com els seus successors cada any donarien una vaca al poble, per tal de reparar tot el mal causat fins llavors.
En record a aquest fet, que va fer passar la gana als habitants de Vacarisses, cada any es recrea la Baixada de la Vaca al poble.
Així, cada 26 de maig, dia de festa local, i el cap de setmana més proper, Vacarisses celebra la seva Baixada i Vetlla de la Vaca, una celebració que combina la recreació llegendària amb un àpat col·lectiu multitudinari.
La llegenda del Castell de Vacarisses i la Vaca
La llegenda explica que a principis del segle XVIII, al Castell de Vacarisses hi vivia un senyor de nom Llopis Amat que tenia moltes propietats: tot allò que des d’allà es divisava (terres, pous, arbres i cases) era seu. Eren temps de penúries, la sequera assolava la comarca i el poble de Vacarisses passava gana. I, tanmateix, el senyor del Castell vivia en l'opulència.
Un dia, un noi del poble es va posar davant del Castell del senyor Llopis Amat, i entonà la següent tonada:
Quan vindrà el dia en què l'home
valgui més que pous i cases,
més que les terres més bones,
més que les plantes i els arbres.
Quan vindrà el dia en què a l'home
no se'l pesi amb les balances.
El senyor, en oir el noi cantar, va sentir tanta tristor que no va sortir del Castell fins passades trenta-sis llunes plenes. Passat aquest temps, el senyor reuní tot el poble davant de la porta principal del Castell i va fer la promesa que tant ell com els seus successors cada any donarien una vaca al poble, per tal de reparar tot el mal causat fins llavors.
En record a aquest fet, que va fer passar la gana als habitants de Vacarisses, cada any es recrea la Baixada de la Vaca al poble.
