LA VACA XULA


LA  XULA  DE  VACARISSES
  
NOTES  HISTÒRIQUES 
El nom de Vacarisses, que els antics documents escriuen  Vacharizas o Vachericias, sembla provenir d´un topònim derivat de Vacca o Vacha, és a dir, "lloc de vaques".  Els topònims d´animals domèstics són molt comuns al nostre país, recordem només el veí de Viladecavalls, o en un altre indret  Porquerisses, de formació semblant al de Vacarisses.

Les característiques de la nostra vaca són les següents:
PES: 17  kg.          
ALÇADA: 1´65 cm         
DATA D´INAUGURACIÓ: 26 de juliol de 1992
COSTRUIDA PER: Taller el Drac Petit de Terrassa.
ÉS  PROPIETAT: Del municipi de Vacarisses.
MATERIALS: Cartró i resina epoxi. Estructura de fusta segons mides.
VESTUARI: La tapisseria i els brodats són obra de Conxita Font.



Una mica de llegenda, festa i tradició...

    Vacarisses celebra, cada darrer cap de setmana de maig, coincidint amb la seva festa major petita, la Baixada i Vetlla de la Vaca, és a dir, la  recreació d'una festiva llegenda local que culmina amb la cocció al foc, durant tota la nit, d'una gran vaca.
    Des de l'any 2008, els portadors dels gegants i la Vaca de Vacarisses van decidir revifar la festa major petita prenent com a punt de partida un relat llegendari que té per protagonista  la figura de la vaca, l'animal que dóna nom al poble i que, des del 1992, a través d'una figura festiva anomenada la Vaca "xula", n'és un dels seus símbols més emblemàtics.
    Així, cada 26 de maig, dia de festa local, i el cap de setmana més proper, Vacarisses celebra la seva Baixada i Vetlla de la Vaca, una celebració que combina la recreació llegendària amb un àpat col·lectiu multitudinari.

    La llegenda del Castell de Vacarisses i la Vaca
    La llegenda explica que a principis del segle XVIII, al Castell de Vacarisses hi vivia un senyor de nom Llopis Amat que tenia moltes propietats: tot allò que des d’allà es divisava (terres, pous, arbres i cases) era seu. Eren temps de penúries, la sequera assolava la comarca i el poble de Vacarisses passava gana. I, tanmateix, el senyor del Castell vivia en l'opulència.
    Un dia, un noi del poble es va posar davant del Castell del senyor Llopis Amat, i entonà la següent tonada:

    Quan vindrà el dia en què l'home
    valgui més que pous i cases,
    més que les terres més bones,
    més que les plantes i els arbres.
    Quan vindrà el dia en què a l'home
    no se'l pesi amb les balances. 

     
    El senyor, en oir el noi cantar, va sentir tanta tristor que no va sortir del Castell fins passades trenta-sis llunes plenes. Passat aquest temps, el senyor reuní tot el poble davant de la porta principal del Castell i va fer la promesa que tant ell com els seus successors cada any donarien una vaca al poble, per tal de reparar tot el mal causat fins llavors.
    En record a aquest fet, que va fer passar la gana als habitants de Vacarisses, cada any es recrea la Baixada de la Vaca al poble.